Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Figueres
Destinatari: Ajuntament de Figueres
UTE Ferran Navarro Teseu
Superfície: 19,31 km².
Població: 47.088 habitants
APROVACIÓ DEFINITIVA: Juliol 2023
Col·laboració amb: Josep Lluis López, economista; Montserrat Mercadé, geògraf; Lavola; MCrit, SL, Sistemes de suport a la decisió; ABM Consulting.
Justificació i conveniència de la revisió
El vigent Pla general d’ordenació urbana de Figueres (PGOU de Figueres), va ser aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, el 12 d’abril de 1983. Es tractava d’un Pla General d’Ordenació Urbana plurimunicipal i comprenia els municipis de Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà, Figueres, Llers, Ordis, Pont de Molins, Sta. Llogaia d’Àlguema, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra.
Aquest planejament general va ser aprovat a l’empara de la legislació urbanística aleshores vigent, és a dir, el Reial Decret 1346/1976, de 9 d’abril, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana. Posteriorment, en data 22 de maig de 1996, la Comissió d’Urbanisme de Girona va autoritzar als respectius municipis a desagregar-se del pla plurimunicipal, per mitjà de la configuració del pla general de cada municipi.
Hi ha factors que al llarg dels més de 30 anys de vigència del Pla han estat objecte d’una profunda transformació econòmica, social, demogràfica, política i jurídica. Pel que fa a l’urbanisme, cal destacar, sobretot:
- La necessària adaptació del planejament general a les diferents normes jurídiques formals, (autonòmica i estatal) i a les seves tècniques instrumentals, a partir del règim iniciat amb la Llei 2/2002 de 14 de març, d’urbanisme, i les seves modificacions posteriors, en el marc de la legislació bàsica estatal, continguda ara al Real Decret legislatiu 2/2008 de 20 de juny, pel que s’aprova el text refós de la llei de sòl estatal i el nou règim que configura l’estatut jurídic de la propietat urbana.
- Actualment, el marc legislatiu en matèria d’urbanisme ve configurat pel Decret Llei 1/2010 i la modificació aprovada el febrer 2012 (Llei 3/2012), així com pel Reglament de la Llei d’Urbanisme de 2006 (RD 305/2006).
- La necessitat i l’obligació jurídica d’incorporar i adaptar els instruments d’ordenació urbanístics no només a les determinacions sinó també a les noves reflexions contingudes als recents instruments d’ordenació territorial i supramunicipal aprovats, és a dir: el Pla Director del Sistema Urbà de Figueres i el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, tot l’anterior, per aplicació dels principis d’eficàcia i de coordinació de l’actuació de les administracions públiques.
Cal observar també que el planejament general aprovat l’any 1983 ha estat objecte al llarg dels seus anys de vigència de gran quantitat de modificacions puntuals (96 modificacions puntuals de diferents abast) i d’un desenvolupament considerable per mitjà dels diferents planejaments derivats (es comptabilitzen fins a 9 Plans de Millora Urbana, 68 expedients de Plans especials i modificacions de Plans especials, 11 Plans parcials urbanístics i 12 modificacions puntuals d’aquests plans parcials).
Tot aquest conjunt de figures de planejament urbanístic han anat adaptant la regulació del pla general inicial en diferents aspectes d’oportunitat, tant legislativa com d’ordenació urbanística i regulació de detall, que obliguen a tornar a plantejar d’una manera global el model de ciutat i l’estructura general i orgànica del territori municipal.
Però aquests factors, transformats per la realitat canviant de la societat, la tecnologia i el coneixement en general, també tenen la seva translació en els aspectes tècnics de la urbanística que ha anat tendint a una necessària incorporació multidisciplinar de les diferents sensibilitats sobre el fet urbà i territorial.
És a dir, el planejament no és només un fet basat en el projecte arquitectònic i en la creació d’escenaris urbans per a la convivència dels usos i les activitats de la ciutadania, sinó que es configura com un fet integrador de tot el que intervé en la funcionalitat més pregona del seu metabolisme.
Per tant la conveniència de la revisió del PGOU de Figueres, més enllà dels canvis legislatius que obliguen a la seva adaptació, també ve marcada per la oportunitat de definir de nou l’ordenament urbanístic en base als nous postulats disciplinaris que han de permetre una millor gestió de la complexitat urbana, una millor adaptació al medi i una millor resposta a les necessitats de la ciutadania tant pel que fa als seus aspectes de convivència social i cultural com als seus aspectes de dinamització econòmica.
Encaix de Figueres al territori
La capitalitat de Figueres a nivell comarcal, amb característiques i especificitats pròpies que la singularitzen, està fora de dubte. Les propostes estratègiques que es presenten en el present POUM s’estableixen a l’entorn d’aquesta circumstància i s’expliciten a través de la preocupació per a trobar la millor solució a les comunicacions viàries i ferroviàries, per tal de treure’n les seves millors potencialitats, i a través de promoure la generació de serveis i dotacions que, més enllà de les necessitats pròpies de la població, ofereixin una veritable oferta dotacional i de serveis al seu entorn conurbà, comarcal i regional, entès aquest darrer fins i tot com a dualitat Figueres-Perpinyà o com peça clau d’una Euroregió Mediterrània
Des del punt de vista viari la posició territorial de Figueres és immillorable com a cruïlla de dos grans eixos de comunicacions: l’eix pirinenc fins a la costa i sobretot l’eix nord-sud, eix estratègic de dimensió europea que forma part de l’anomenat Corredor Mediterrani. Aprofitar aquesta posició estratègica procurant que les infraestructures es connectin adequadament a la ciutat i li proporcionin un alt grau d’accessibilitat i permeabilitat es converteix en un objectiu prioritari del planejament estratègic de la ciutat.
Tot i així aquesta potencialitat haurà d’anar acompanyada d’una estructura viària interna de la ciutat que canalitzi adequadament aquests fluxos de mobilitat, per la qual cosa caldrà completar les seves xarxes perimetrals (rondes), imprescindibles per a poder pacificar el trànsit interior i millorar la mobilitat i la qualitat de vida dels residents.
Des del punt de vista ferroviari, l’assumpció de la capitalitat exigeix disposar d’una estació, amb el màxim de modalitats de transport integrades, i situada en espais de centralitat urbana que faciliti la potenciació de dotacions supramunicipals i permeti la vertebració del territori d’influència. És per això que el present Pla manté la dualitat d’estacions: alta velocitat (TAV) a Figueres-Vilafant i tren convencional soterrat (Rodalies i Regionals) amb l’estació central actual a l’espera de la desaparició superficial del traçat que actualment discorre de nord a sud pel centre de la ciutat.
La ciutat ha de poder aprofitar els avantatges apareguts amb l’estació del TAV i la seva relació amb altres modes de transport. Aquesta circumstància, que podem considerar privilegiada per les dimensions de Figueres, ha de ser decisiva a l’hora de potenciar, modernitzar i dinamitzar la seva estructura econòmica tan en l’àmbit local com territorial. En aquest sentit en el present Pla es proposa l’augment de la proporció dels usos terciaris respecte el total de sostre que passaria del 18’70% segons el planejament vigent, fins al 27’22% d’acord amb les potencialitats de l’alternativa escollida.
Entenem que l’assumpció de capitalitat s’ha de significar doncs en la millora de les comunicacions, els serveis, el comerç, el turisme i la cultura en totes les seves vessants, i fer-ho sempre compatible amb la qualitat de vida dels ciutadans i la sensibilitat vers la cohesió social i les polítiques d’habitatge.
Model de ciutat i estructura urbana proposada
Els eixos en els que es basa el model de ciutat del POUM de Figueres s’expressen en set conceptes:
- Ciutat capital.
- Ciutat ben comunicada.
- Ciutat cohesionada.
- Ciutat compacta.
- Ciutat ben dotada.
- Ciutat que respecta i millora el seu patrimoni
- Ciutat sostenible.
Per a portar a terme aquest model, el planejament de la ciutat se sustenta en els tres sistemes urbanístics bàsics que formen la seva estructura: el sistema viari bàsic i la seva relació amb el sistema territorial de comunicacions, el sistema d’espais lliures i la seva relació amb el rodal i el sistema d’equipaments comunitaris. Tot aquest seguit de sistemes han d’estar al servei del model de ciutat volgut i configurar una veritable estructura integrada i dimensionada en coherència amb les perspectives de creixement.
A aquests tres sistemes cal afegir, en el cas de Figueres, el sistema hidràulic format per rius, rieres i recs, i el sistema de serveis tècnics format pels elements necessaris per al funcionament de les xarxes de serveis (sanejament, energia elèctrica, gas, aigua i telecomunicacions), en el que s’inclouen les instal·lacions d’energies renovables
