Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de La Garriga (Fase d’Avanç)

Destinataris: Ajuntament de La Garriga

Superfície: 19,007 km²

Població: 15.984 habitants

Aprovació: Febrer 2019

Col·laboració amb: Manel Gil López (EDAS), sociòleg; ACC Assessors Ambientals de Catalunya, SLU; Ramon Morell Rosell, economista; Gemma Solanas, advocada; Anna B. Sánchez, sociòloga urbana.

Introducció

Aquest treball té com a objectiu la redacció de l’Avanç del Pla D’Ordenació Urbanística Municipal de la Garriga, promogut pel mateix Ajuntament.

El treball es desenvolupa en quatre fases:

  • La fase 0: Pla de treball i programa de participació
  • La fase primera: Anàlisi i diagnosi, inclourà l’anàlisi de les principals característiques del municipi (encaix territorial, estructura de comunicacions, característiques ambientals, hidrologia, característiques socioeconòmiques, estudi habitatge, planejament vigent, xarxes de serveis i el patrimoni cultural) i una diagnosi que resumeixi els continguts analitzats i la interpretació de la situació actual per a la definició del model i proposta d’ordenació.
  • La fase segona: Avanç de POUM, es desenvoluparan els continguts propis de l’Avanç, memòria informativa (fase 1), Definició dels criteris i objectius generals del Pla, Síntesi tres alternatives considerades, Descripció de la proposta ordenació (alternativa escollida).
  • La fase tercera: Valoració de l’exposició pública i dels informes d’organismes. Elaborar l’informe de resposta als suggeriments i informes. Consideracions per a la continuïtat de la redacció del POUM.

Necessitat, justificació i marc legal de la revisió del PGOU

La redacció del nou POUM de la Garriga, com a revisió del PGOU 2001, està justificada al complir-se les quatre condicions que l’article 5 de les Normes del PGOU estableix per justificar la revisió:

  • El transcurs de 12 anys des de l’aprovació definitiva (han transcorregut 14 anys).
  • La consolidació, en un termini de 8 anys, amb un índex inferior al 33% de les previsions de creixement del Pla, com així ha succeït tal com es posa de manifest al capítol 7.
  • L’alteració de la classificació del sòl, que es dona al replantejar el creixement previst seguint les directrius del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Les disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin. Especialment important la legislació urbanística catalana, que, a partir de 2004, estableix l’obligació de la reserva del 20-30% del sostre residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatge protegit, tant al sòl urbà no consolidat com al sòl no urbanitzable.

Criteris i objectius generals del nou pla.

Elements claus del model d’ordenació

L’anàlisi i diagnosi realitzades a la primera part d’aquesta memòria ens permet establir un seguit de conclusions que serveixen de punt de partida per a plantejar la nova proposta per al model d’ordenació de La Garriga. A nivell d’avanç es presenten tres alternatives que ens permeten valorar els pros i contres de cada opció, tot i seguir una mateixa estratègia i model d’ordenació, basat en els elements claus de la proposta: 

1 Nova estructura de comunicacions territorial

  • Millorar la connexió amb l’est del municipi, Can Poi i carretera de Samalús.
  • Estudiar la possibilitat de crear un nou accés a la C-17 a l’alçada de la Doma.
  • Facilitar la connexió dels eixos verds amb els camins rurals.

2 Millora de les comunicacions internes

  • Relligar el poble en sentit est-oest, millorant els passos sobre les barreres generades per les infraestructures.
  • Preveure nous ponts sobre el Congost.
  • Aprofitar el projecte de desdoblament de la R3 per crear nous passos i millorar els existents.
  • Ampliar i millorar alguns passos sota la C-17 per facilitar la relació amb el sòl rústic.

3 Contenció creixement

  • Contenir els sectors de sòl urbanitzable preveient una vila més compacta.
  • Eliminar o reduir la previsió de creixement als terrenys d’interès natural de Can Violí, Can Poi i Can Vilomara.
  • Repensar el sector de la Doma amb possibilitat d’establir fases de desenvolupament per fer-lo viable.
  • Protegir l’entorn del barri Querol del desenvolupament urbà.

4 Transformació de la ciutat construïda

  • Definir les àrees de transformació estratègiques per desenvolupar, que generin habitatge assequible i noves dotacions
  • Repensar nous usos per a la transformació de la SATI.
  • Redefinir el límit dels Tremolencs excloent aquelles àrees no consolidades i facilitant la gestió.

5 Regulació del teixit residencial

  • Protecció del caràcter històric del centre mitjançant la regulació dels elements compositius, sense necessitat de catalogar totes les edificacions històriques.
  • Millorar la regulació de la profunditat edificable i la zonificació i ordenació dels interiors d’illa.
  • Estudiar la possibilitat de mantenir la tipologia d’edificació aïllada inserida en illes tancades, per tal de preservar els jardins urbans privats i esponjar un nucli urbà força densificat.
  • Considerar la possibilitat d’incrementar la densitat a les àrees unifamiliars, sense augmentar sostre ni modificar tipologies.

6 Població i habitatge

  • Preveure el sostre possible per acollir el creixement de la població, evitant l’encariment del preu de l’habitatge.
  • Reservar habitatge protegit a l’interior de l’àrea urbana, amb possibilitat de crear habitatges en règim de lloguer gestionats per l’Ajuntament.

7 Equipaments i espais lliures

  • Recuperar l’entorn del Congost com a passeig fluvial, transitable de nord a sud del municipi
  • Generar itineraris verds que generin recorreguts accessibles al llarg del municipi, posant especial èmfasi en connectar amb els equipaments situats a les zones més perifèriques.
  • Definir petites actuacions que permetin obrir nous espais lliures al centre urbà.
  • Aprofitar les reserves de sòl per equipament per augmentar els equipaments esportius i sanitari-assistencials, possibilitat nova residència gent gran de titularitat pública.

8 Posada en el mercat del sòl i edificació existents per activitats econòmiques

  • Regular el sòl ja urbanitzat en atenció a una demanda flexible.
  • Aplicar mecanismes coercitius per evitar la permanència de solars i naus buides.

9 Protecció i regeneració de l’entorn natural

  • Regular el sòl no urbanitzable per tal de garantir la seva protecció de manera compatible amb el seu ús i aprofitament de manera respectuosa.
  • Identificar i diferenciar les diferents zones agrícoles, potenciant el mosaic agroforestal característic de la Garriga
  • Recollir les proteccions sectorials a les zones forestals
  • Delimitar els períodes de retorn i la zona de flux preferent del riu Congost