Estudi patològic dels edificis del barri del Besòs, a Barcelona
Destinatari: Ajuntament de Barcelona
Superfície: 400.694,50 m².
1979
Col·laboració amb: César Díaz, arquitecte; Xabier Eizaguirre, arquitecte; Fernando Ramos, arquitecte.
Publicat a la revista Construcción Arquitectura Urbanismo, núm. 62, 1980
Introducció
El procés de lluita per l’habitatge desencadenat en el Barri S.O. del Besòs la fi de l’any 1976 arran de dos fets –l’enfonsament d’un forjat de planta baixa d’un local comercial i el sobtat assentament d’un bloc- va donar lloc en un breu període de temps a una àmplia presa de consciència per part dels veïns, del mal estat dels habitatges i de la necessitat d’una acció col·lectiva enfront del P.M.V. exigint solucions.
Enfront d’això, les respostes i accions dels responsables del P.M.V., contradictòries i demagògiques en la majoria dels casos, van anar avivant poc a poc el malestar dels veïns. De la situació de desconfiança es va passar a empipament i d’empipament a lluita oberta.
Davant la situació (recordi’s les tendes de campanya i la vaga general del barri en el 77), és l’Ajuntament qui pren cartes en l’assumpte, convocant una Comissió Tècnica Ciutadana (formada per tècnics representants de diferents Entitats de la Ciutat), per a emetre dictamen sobre la situació constructiva dels edificis del barri. Aquesta Comissió va recomanar a l’Ajuntament l’encàrrec d’aquest Estudi Patològic, el qual ja havia estat anteriorment reivindicat pel barri.
És per tant, en el marc de la lluita per l’habitatge en el Barri del Besòs i com a resultat d’aquesta, com s’ha d’entendre aquest Estudi, del qual aquestes Conclusions Finals són la seva part sintètica final.
Aquest Estudi està basat en l’anàlisi habitatge per habitatge i bloc per bloc, de les lesions i deficiències existents, representades gràficament individualitzadament i en l’estudi detallat de les seves causes i proposa, en les seves conclusions finals una proposta d’actuació entenent el barri com a part component d’una zona més àmplia –la zona del Besòs, amb unes característiques pròpies i identificables.