Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Hostalric
Destinatari: Ajuntament d’Hostalric
Superfície: 3,4 km².
Població: 4.056 habitants
Aprovació definitiva: Desembre 2015
Col·laboració amb: Pareja & Associats, advocats; Anna B. Sánchez, sociòloga urbana; (AZ) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge; MCrit, Sl Sistemes de suport a la decisió.
Alternatives considerades i criteris adoptats
A partir de l’anàlisi i diagnosi de la situació urbanística del municipi, les conclusions de la qual són resumides al punt anterior, s’han estudiat diferents alternatives tendents a resoldre els problemes que presenta i a assolir els objectius que inicialment es plantegen.
Algunes solucions proposades, que són comunes a les diferents alternatives, responen a problemes que es podrien encabir dins del concepte de reforma i millora de la ciutat existent:
- Protecció del patrimoni arquitectònic, especialment el Castell, la Muralla i el nucli
- Revitalització del nucli antic establint una regulació que mantingui el caràcter històric però que permeti la modernització dels usos i la rehabilitació dels edificis i del teixit per a poder encabir plurihabitatge i activitat terciària.
- Previsió d’aparcaments dissuasius per alliberar les places, així com també per donar solució a un dels problemes més importants del nucli
- Protecció del patrimoni natural (rius, camins, àrees forestals i agrícoles, masies i cases rurals), del seu paisatge i de la seva conservació.
- Previsió de sòl per activitats econòmiques, atesa la colmatació del sòl industrial
- Previsió de petites actuacions a les àrees d’oportunitat inserides al teixit urbà, que permetin millorar la dotació en matèria d’equipaments, de comunicacions i d’espais lliures.
- Potenciació d’itineraris adaptats per als vianants, connectant i urbanitzant les zones verdes existents i previstes, així com també habilitant les seccions dels nous vials i dels que ja es poden eixamplar per a crear un itinerari de
- Reserva d’habitatge protegit i de cessió de l’aprofitament urbanístic a les àrees de compleció, transformació i creixement, estudiant la viabilitat de les actuacions proposades.
- Racionalització de les diverses qualificacions urbanístiques, per tal de resoldre els problemes detectats en l’aplicació dels paràmetres actuals.
Els aspectes on es plantegen diferents opcions incideixen especialment en el creixement i en l’estructura de comunicacions. A partir d’aquests dos aspectes s’han estudiat dues alternatives d’ordenació, analitzant les avantatges i inconvenients de cada una en funció de com resolen millor els problemes detectats a la diagnosi.
Criteris, objectius i solucions generals
La proposta d’ordenació que planteja el Pla per a Hostalric manté substancialment els elements i model bàsics de l’Avanç, tot introduint les esmenes derivades del procés de participació ciutadana i dels informes dels organismes supramunicipals.
Els aspectes clau en que es basa la proposta, i que ja han estat indicats a la diagnosi, rauen en considerar la importància d’Hostalric pel que fa a la situació al territori, a la seva història i a la relació amb els municipis veïns pels quals és el referent a nivell cultural i d’equipament.
L’objectiu principal del Pla és assolir un model de vila compacta i mallada, ben equipada i equilibrada entre la protecció dels seus valors històrics i la projecció cara al futur.
Les solucions generals proposades es plantegen els següents objectius:
- Creació d’una nova estructura interna de comunicacions, tant a nivell rodat com peatonal i de bicicletes, a partir de completar i resoldre els problemes d’accessibilitat que presenta l’estructura actual.
- Previsió d’una xarxa d’àrees d’aparcament de vehicles, que resolgui els problemes actuals tant per residents com per visitants o usuaris d’equipaments, i permeti alliberar de cotxes els espais públics de relació.
- Revitalització del nucli antic, mitjançant una regulació de l’edificació i de les activitats que, tot i respectant i potenciant les característiques històriques, permeti invertir l’actual tendència a l’abandonament i la desocupació.
- Reequipament de la vila, d’acord amb les mancances detectades tant a nivell micro (petits equipaments i espais lliures inserits al teixit urbà) com a nivell macro (grans equipaments a les actuacions de creixement).
- Valorització del territori no urbà, del paisatge i els elements de valor ambiental i productiu (els rius i rieres, els camins, les àrees agrícoles i forestals).
- Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. La riquesa d’aquest patrimoni cal regular-la amb criteri contemporani i global, entenent-lo com un element adaptable als canvis en les formes de vida dels ciutadans.
- Previsió d’oferta de sòl per a activitats econòmiques, atès el nivell de consolidació del sòl industrial actual i la necessitat de creació de nous llocs de treball detectada a la Memòria social.
- Compleció del teixit actual amb noves àrees d’ús residencial i terciari, de manera que contribueixin a construir la nova estructura viària, a oferir habitatge de protecció pública i a cedir el sòl necessari pels grans equipaments.
