Conveni entre l’Ajuntament de Ciutat de Palma i la ETSAV (UPC)

Destinatari:  Ajuntament de Palma de Mallorca

Equip redactor:  Antonio Font Arellano, Catedràtic d’Urbanística; Ferran Navarro Acebes, arquitecte, professor associat; Carles Llop i Torné, arquitecte professor associat; Joan Carles Sallas i Puigdellivol, estudiant

Superfície: 29,3 ha

Aprovació inicial:  maig 1991

Criteris i objectius per l’elaboració de la Proposta.

1. La necessitat de completar i sistematitzar la malla viària urbana, per facilitar una major accessibilitat i connectivitat entre tots els sectors de la ciutat, ajustant-se a les condicions de l’estructura urbana existent i a les exigències paisatgístiques i ambientals. L’intent de superació del model radial concentracionari del trànsit al centre urbà, per una disposició en malla, que reparteix millor els moviments interns i d’accés/sortida a la ciutat.
2. L’equilibri i adequació entre les sol·licitacions derivades del creixement del trànsit rodat i la resta de necessitats funcionals i de forma urbana que planteja la ciutat en la seva actual conjuntura.
3. La necessitat d’afrontar decididament la reducció dels dèficits pel que fa a zones verdes (parcs i jardins urbans) i equipaments, tant a nivell de ciutat, com dels barris més pròxims a l’àrea d’intervenció. El caràcter complementari d’uns i d’altres.
4. El respecte a les característiques geogràfiques, paisatgístiques i topogràfiques del lloc, com a garantia d’una millor adequació de la proposta d’ordenació urbanística, compatible amb la seva ajustada modificació quan així ho exigeixin les determinacions de la nova ordenació.
5. La conveniència, a la ciutat contemporània, de l’existència d’espais d´ús múltiple, per albergar funcions diverses i creixents, de caràcter temporal, lligades al lleure i l’esbarjo, a la cultura, a l’activitat productiva, (Fires, Exposicions, Concerts, etc.) que no troben fàcilment estatge als estrets espais de la ciutat ( o que suposen la hipoteca temporal i el conflicte als espais oberts centrals de major demanda.)
6. L’aprofitament de cada peça urbana, derivat de les necessitats del programa urbà, en funció del millor servei a la població afectada. L’aprofitament dels «buits urbans» que, de peces marginals respecte a la ciutat per la seva topografia, la seva dificultat d’accés etc. (i que per això han anat albergant funcions i serveis no bàsics) han passat en l’actualitat a tenir un valor estratègic fonamental, per la seva centralitat, pel nou reequilibri urbà, atribuint el seu destí a necessitats més prioritàries de la ciutat.
7. La conveniència de que l’alternativa d’ordenació que es proposi sigui clara tant pel que fa al destí final i característiques de cadascuna de les peces ordenades i realista com al procés temporal de transformació del sector, i a partir de la contemplació dels recursos econòmics i de gestió que puguin arbitrar-se i de les circumstàncies que es produeixin a les finques afectades. Visió per tant processual, que garanteixi assolir l’ordenació final proposada.
8. L’intent de que les plusvàlues que generi la transformació d’aquest sector urbà reverteixin a la col·lectivitat, especialment en aquells sectors de la població més desfavorits, compensant en qualsevol cas l’augment de valor de les finques properes amb les contrapartides de contribució al sector públic previstes per la legislació vigent.