Destinatari: Instituto de Planificación Física de Cuba

1995

Col·laboració amb: Carlos García Pleyán, sociòleg; Juli Esteban, arquitecte; Amador Ferrer, arquitecte; Carles Pareja, advocat.

El 1994, Carlos Pareja, advocat de la UPF, Ferran Navarro, arquitecte de la UPC i els  arquitectes de l’Ajuntament de Barcelona, Juli Esteban i Amador Ferrer, van ser requerits per a col·laborar en l’elaboració de la Llei del Sòl per part del Instituto de Planificación Física cubà, depenent del Ministerio de Economía, a partir d’una premissa clara: la seva tasca seria assessorar, la llei seria redactada pels cubans. (El Periódico, 14/07/96)

Fonamentació

L’experiència adquirida en més de 35 anys de pràctica de la planificació física (i en 18 de vigència del seu Reglament -el Decret 21 de 1978- ), així com les noves realitats que es van conformant al país, aconsellen la definició d’un adequat marc jurídic que resulti més d’acord amb els problemes i requeriments actuals.
La necessitat que el país es doti d’una LLEI DEL SÒL, L’ORDENAMENT TERRITORIAL I L’URBANISME ve donada per tres raons fonamentals:
a) Les insuficiències presents en la normativa jurídica que regeix l’ordenament territorial i l’urbanisme, especialment la creixent dispersió legislativa sobre la temàtica de la regulació i el control del sòl, el limitat abast del Decret 21 i la necessitat d’articular i compatibilitzar els continguts amb la legislació promulgada més recentment o que es troba en estudi.
b) les actuals insuficiències dels instruments de planejament, els buits en la gestió del sòl i la urbanització i els problemes en el control i la disciplina territorial.
c) La necessitat d’adequació dels instruments normatius i reguladors a les noves realitats emergents al país.